BENVINGUDA

DISFRUTA LA VIDA SEMPRE

 
Una de les meves aficions on queda molt per aprendre: LA FOTOGRAFIA.

Un dels meus hobbies preferits: FER GALETES.

Una de les millors coses del món: UN CAFÉ AMB LLET AMB BONA COMPANYIA.

Una nova distracció: EL GANXET.

Una il·lusió: VIATJAR.

Com m’agrada passar l’estona: RIENT.

 

L’any 2012 ha estat un dels anys més significatius per a mi.

 

Una sèrie de vivències personals m’han ajudat a tenir present que la VIDA és el millor regal del món i que viure-la en tota la seva intensitat i disfrutar-la cada hora, minut i segon que passa, cada alè que respirem, i sobretot, aprendre a gaudir-ne és en el que consisteix la veritable FELICITAT.

El meu nom de pila en aquest bloc: Rialla.

El perquè d’aquest nom: perquè la vida amb optimisme i sentit de l’humor s’enfoca d’una altre manera i amb actitud positiva els somnis es poden fer realitat.

Aquest bloc és un projecte personal que pretén reflexar vivències quotidianes del meu dia a dia, que fan que sigui capaç de dir una i una altre vegada que CAL DISFRUTAR LA VIDA SEMPRE.

A qui el dedico:

Al meu Marit, Javi, per ser sempre al meu costat i ajudar-me en el camí. Per ser el meu suport. Per encoratjar-me en aquest projecte. Gràcies cielo. T’estimo. Viure amb tu és un regal.

Al Papa i a la Mami, per animar-me i estimar-me incondicionalment passi el que passi i per la seva infinita paciència. Us estimo molt.

Als meus dos Germans, Joan Daniel i Gerard, i a la meva cunyada Montse, per cuidar-me i perquè el seu sentit de l’humor és contagiós i insuperable. I sobretot per suportar les sessions interminables de fotos…

A la Mònica, gràciesssssssssssssssssssssssssss. Per tots els moments que passem juntes, per aquelles nits passades de “due diligence”, pels berenars de braves i cafès amb llet i sobretot per aquelles estones en les que no podem parar de riure… (“No hace falta decir nada más…”).

A la Mire, per cuidar-me tant, per fer-me riure, per escoltar-me, per intentar arrissar-me encara més el cabell, per la seva Amistat en els bons i mals moments i per ser-hi sempre “peti qui peti”.

A la Irene, per fer-me de germana gran i ser sincera amb mi i per les nostres xerrades “inter inter inter nos”, ja siguin profundes o no, que si ens pregunten “negarem haver tingut”.

Al Manel per recordar-me sovint, també des de la distància, que una bona botifarra amb mongetes o un trinxat de la Cerdanya poden convertir un dia gris en un dia de sol.

A la meva sistelllll Montsita, pels nostres atacs de riure conjunts i per compartir amb mi somnis, trobades, les millors cafeteries de Barcelona i per fer-me i deixar-li fer confiança.  

A la Rosa, per les nostres converses interminables, filosòfiques i “quàntiques…” i per les nostres confidències, riures, fotos, xocolates amb xurros i donuts esmicolats i també per creure en mi.

A la Marga pels dissabtes a la Pelu explicant-nos receptes, tararejant cançons i dissimulant els nostres atacs de riure.

A la Marga G. ella ja sap per què.

 

I també a tots/es aquells/es que dia a dia comparteixen el passeig de manera agradable.

Aquí, …, ara, …, comença …