BENVINGUDA PRIMAVERA (II)

Benvinguda Primavera (II)

Citant al gran mestre: Miquel Marti i Pol:

“Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.

I l'home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.

L'oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l'aigua del riu,
s'ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s'ha perdut pels carrers en silenci.

I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l'escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l'home que empeny un carretó pel carrer,
i l'home ho ha repetit qui sap les vegades
i n'ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.

Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.”

                                                                    (Miquel Martí i Pol)

ROSES DE SANT JORDI

Roses de Sant Jordi.

Diu la llegenda que Sant Jordi va matar el drac i que de la sang que en brollava de les seves ferides en va néixer un roser del que van brotar roses vermelles.

I per això d’aquest color i d’altres en trobem sempre la diada de Sant Jordi a les paradetes de flors.

Per a mi les millors... les vermelles i les de color rosa.

EL DIA DE SANT JORDI A LA CIUTAT

El dia de Sant Jordi a la ciutat.

El dia de Sant Jordi la ciutat s’engalana.

Les senyeres als balcons assenyalen aquest dia com un diada especial per la nostre terra, les paradetes de roses i de llibres adornen els carrers, els vianants que exploren les parades de llibres es confonen amb les parelles que animadament surten a passejar les roses que s’han obsequiat.

La ciutat s’omple de famílies que caminen animadament pels carrers, de nens petits i no tan petits que busquen el seu llibre de Sant Jordi entre els venedors atrafegats que aconsellen les darreres novetats.

Qui pot resistir-se en un dia tan especial a donar una volta i confondre’s entre la gent?

SANT JORDI (I)

Sant Jordi (I).

Ja ha arribat Sant Jordi i aquest any, aprofitant que m’he aficionat a fer galetes, he decidit fer-ne unes amb alguns dels colors d’aquell dia, el vermell de la rosa, i juntament amb el groc color de la senyera i el verd del drac.

Qui en vol tastar una?

CAMINANT PER LA CIUTAT (1)

Caminant per la ciutat (1).

 Heu passejat algun cop per la ciutat i heu tingut la sensació d’estar vivint en una altre època, quan les coses transcorrien d’una altre manera?

Doncs a mi si que em passa de vegades... 

BENVINGUDA PRIMAVERA (1)

Benvinguda Primavera (1)

 

Caminem per on caminem, ja sigui la ciutat o bé pel camp, podem trovar aquests dies rastres de la Primavera.

De vegades són tan subtils i fràgils que sabem que només de tocar-los en trencaríem tot el seu encant.

COINCIDÈNCIES.

Coincidències.

Hi ha vegades que sembla que el paisatge i la gent estiguin en constant sintonia.

El Far i la noia es confonen...

Les Bicicletes acompanyen les amigues que contemplen el mar i l'horitzó...

I nosaltres quan caminem hem d’estar atents per a no perdre aquestes petites coincidències que converteixen en singulars les nostres passejades.

EL COTXE QUE EM COMPRARÉ ALGUN DIA.

El cotxe que em compraré algun dia.

El dia que em compri un cotxe per passejar, serà un escarabat descapotable com el d’aquesta foto.

Un cotxe petitet per conduir a l’aire lliure, sobretot a l’estiu i en bona companyia, si pot ser pels paisatges de la Provença Francesa o de la Toscana Italiana a on aniré parant cada cop que trobi un poblet bonic per retratar i on degustar un bon cafè.

VISCA LES CÀMERES DE FER FOTOS !!!.

Visca les càmeres de fer fotos !!!.

Sovint em pregunto per que m’agrada tant la fotografia...

Doncs ..., m’agrada perquè em permet captar moments feliços de la meva vida, retenir-los, reviure’ls i recordar-los amb tota la seva intensitat... Les fotografies em retornen a llocs on he estat temps enrere i evoquen com hi he disfrutat.

Amb la fotografia intento expressar la meva manera de veure el món i la meva perspectiva de les coses. Molts cops penso que el botó de la càmera s’ha tornat un annex inseparable del meu dit índex.

Aquestes imatges que ara penjo van dedicades a tots aquells a qui ens fascinen les fotos, tant els que ho fem de manera amateur com a aquells que en són professionals, i en especial a la Mire, de qui he tret la inspiració per a fer aquestes dues composicions.

La primera d’elles és una imatge d’un mercat d’antiquaris a la Plaça de la Catedral de Barcelona on  varem trobar una paradeta en la que venien càmeres antigues, i hi varem estar tafanejant una bona estona.

La segona és d’una paradeta que hi havia a la Fira de la Candelera a Molins de Rei aquest passat febrer, on un venedor entranyable ens va estar explicant les històries particulars de cadascuna d’elles. Si hagués pogut me les hauria comprat totes.

PASSEJANT PER LA BOQUERIA.

Passejant per la Boqueria.

Ahir pel matí, tot i l’amenaça de pluja amb la que ens havien turmentat tota aquesta setmana, em vaig decidir anar a donar una volta al Mercat de la Boqueria.

Està ple de paradetes d’aliments, de productes tant de la terra, com exòtics, que et fan obrir l’estómac i entrar gana només que per les olors que desprenen.

Al voltant i dins el propi mercat, les paradetes de tapeig fan les delícies de les persones que hi han anat a passejar, i en especial dels turistes, que aprofiten per a tastar, musclos, pinxos, croquetes i tapes aguantant com poden les seves càmeres de retratar mentre es posen una patata brava a la boca o pelen un escamarlà.

En mig d’aquesta multitud i camuflant-me com una turista més he disfrutat de les flaires dels aliments, menjars i espècies i dels colors i productes, i aquí en deixo una petita mostra.

A mes he decidit que el proper dia no puc marxar sense picar alguna coseta,

Qui s’apunta????

  

   

LA PRIMAVERA TAMBÉ ARRIBA A LES FLORISTERIES DE LA CIUTAT.

La Primavera també arriba a les floristeries de la ciutat.

Ja fa una parell de setmanes que ha arribat la primavera i l’esclat de les flors es nota també a les floristeries de la ciutat.

Hi ha una floristeria a Barcelona, a la cruïlla de Rambla Catalunya amb carrer Provença per la que passo moltes tardes de dilluns, i en la que sovint hi ha plantetes exposades a l’exterior.

Aquesta setmana les flors que hi havia a l’aparador semblava que tinguessin un color més intens que mai, hi predominaven els tons taronges que trencaven amb alegria el color gris del paviment de la ciutat.

Al veure-les m’han vingut al cap records dels paisatges de pau i de l’olor de lavanda de la Provença a l’estiu.

EL PASTIS DE LA MONA 2013

El Pastís de La Mona 2013.

Aquest any per Setmana Santa vàrem decidir fer un Pastís de Mona, amb figures, boletes de xocolata, i com no, uns Pollets de colors la mar de “canyeros” i divertits.

Estava tan bona que de ben segur que l’any vinent en tornarem a fer una altre.

I si en voleu veure el resultat aquí en deixo unes imatges...



 

BENVINGUDA

DISFRUTA LA VIDA SEMPRE

 
Una de les meves aficions on queda molt per aprendre: LA FOTOGRAFIA.

Un dels meus hobbies preferits: FER GALETES.

Una de les millors coses del món: UN CAFÉ AMB LLET AMB BONA COMPANYIA.

Una nova distracció: EL GANXET.

Una il·lusió: VIATJAR.

Com m’agrada passar l’estona: RIENT.

 

L’any 2012 ha estat un dels anys més significatius per a mi.

 

Una sèrie de vivències personals m’han ajudat a tenir present que la VIDA és el millor regal del món i que viure-la en tota la seva intensitat i disfrutar-la cada hora, minut i segon que passa, cada alè que respirem, i sobretot, aprendre a gaudir-ne és en el que consisteix la veritable FELICITAT.

El meu nom de pila en aquest bloc: Rialla.

El perquè d’aquest nom: perquè la vida amb optimisme i sentit de l’humor s’enfoca d’una altre manera i amb actitud positiva els somnis es poden fer realitat.

Aquest bloc és un projecte personal que pretén reflexar vivències quotidianes del meu dia a dia, que fan que sigui capaç de dir una i una altre vegada que CAL DISFRUTAR LA VIDA SEMPRE.

A qui el dedico:

Al meu Marit, Javi, per ser sempre al meu costat i ajudar-me en el camí. Per ser el meu suport. Per encoratjar-me en aquest projecte. Gràcies cielo. T’estimo. Viure amb tu és un regal.

Al Papa i a la Mami, per animar-me i estimar-me incondicionalment passi el que passi i per la seva infinita paciència. Us estimo molt.

Als meus dos Germans, Joan Daniel i Gerard, i a la meva cunyada Montse, per cuidar-me i perquè el seu sentit de l’humor és contagiós i insuperable. I sobretot per suportar les sessions interminables de fotos…

A la Mònica, gràciesssssssssssssssssssssssssss. Per tots els moments que passem juntes, per aquelles nits passades de “due diligence”, pels berenars de braves i cafès amb llet i sobretot per aquelles estones en les que no podem parar de riure… (“No hace falta decir nada más…”).

A la Mire, per cuidar-me tant, per fer-me riure, per escoltar-me, per intentar arrissar-me encara més el cabell, per la seva Amistat en els bons i mals moments i per ser-hi sempre “peti qui peti”.

A la Irene, per fer-me de germana gran i ser sincera amb mi i per les nostres xerrades “inter inter inter nos”, ja siguin profundes o no, que si ens pregunten “negarem haver tingut”.

Al Manel per recordar-me sovint, també des de la distància, que una bona botifarra amb mongetes o un trinxat de la Cerdanya poden convertir un dia gris en un dia de sol.

A la meva sistelllll Montsita, pels nostres atacs de riure conjunts i per compartir amb mi somnis, trobades, les millors cafeteries de Barcelona i per fer-me i deixar-li fer confiança.  

A la Rosa, per les nostres converses interminables, filosòfiques i “quàntiques…” i per les nostres confidències, riures, fotos, xocolates amb xurros i donuts esmicolats i també per creure en mi.

A la Marga pels dissabtes a la Pelu explicant-nos receptes, tararejant cançons i dissimulant els nostres atacs de riure.

A la Marga G. ella ja sap per què.

 

I també a tots/es aquells/es que dia a dia comparteixen el passeig de manera agradable.

Aquí, …, ara, …, comença …