PASSEJANT PEL MERCAT D'APT A LA PROVENÇA

Passejant pel Mercat d’Apt a la Provença.

Els poblets de la Provença acostumen a tenir els seus mercats de fruites, verdures, espècies i dolços exposats en ple carrer.

Aquesta tradició tan costumista del sud de França, et sembla una peculiaritat d’un poble el primer cop que la veus, però després, a mesura que vas passejant per cadascuna de les seves localitats, ja siguin grans o més petites, t’adones que els mercats al carrer són una de les coses que converteix en pintorescos aquests paisatges.

Els mercats provençals són realitats perfectes per a ser captades en les nostres càmares, els colors dels seus productes converteixen en estampetes originals cadascuna de les imatges que capturem.

Llàstima que la càmara no en pugui copsar també les olors que s’hi desprenen, ja siguin de formatges, d’espècies, d’olis, de lavanda o de sabons.

El passat cap de setmana vàrem passejar pel mercat d’Apt, i vàrem retrobar-nos amb molts dels productes Provençals que havíem descobert l’estiu passat: Macarons rústics, melons de Cavaillon, cireres d’Apt, Fruita confitada, espècies de tot tipus, sals i com no... formatges.

Si haguéssim pogut hauríem carregat les bosses amb un de cada…

DE RELAX A LA PROVENÇA

De relax a la Provença.

Quan arribes a la Provença el temps s’atura i la tranquil·litat passa a marcar el ritme del teu cos.

Els colors del cel i del paisatge transmeten l’harmonia necessària i ens conviden a disfrutar dels petits plaers de la vida… la lectura d’un llibre al solet, ... el dormir una bona migdiada quan estem de vacances, ... i encara millor, contemplar com passa el temps sense fer res al porxo de casa teva.

Qui pot negar que un indret com aquest és un dels millors remeis per a desconnectar al màxim del nostre atrafegat dia a dia?

PERSEGUINT LA LAVANDA A LA PROVENÇA

Perseguint la Lavanda a la Provença.

Diuen les guies de viatges, que cap a finals dels mes de Juny i durant el mes de Juliol és el temps de màxim esplendor del cultiu de la Lavanda a la Provença.

I amb aquest ànim, i amb ganes de retratar els camps tenyits de color lila, a més de visitar alguns dels seus pobles més amagats, aquest darrer cap de setmana hem fet les maletes i hem marxat cap a Aix en Provence, el cor de la Provença.

Doncs bé, resulta que aquest any les previsions de les guies no han estat tan exactes com sempre i com que el temps ha estat més fred que els darrers anys això no ha permès que els camps de lavanda estessin ja tintats com de costum.

Així, la lavanda es fa esperar i només n’ hem trobat algun rastre en algun camp a prop de Saignon, on els colors blaus i alilats començaven a apuntar i es diferenciaven ja de la resta de verds i grocs del blat que predominen aquests dies a les terres provençals.

Imagino que si les vistes ja eren de luxe en aquests moments amb la lavanda crescuda encara poden ser molt millors.

Això si, com a petit tast, en molts dels vorals dels camps ja hi començaven a apuntar alguns manats de lavandes silvestres que són un anunci de l’espectacle que ben aviat tindrà lloc.

El que em té molt intrigada però és saber d'on surten els ramets de lavanda que podem trobar a molts dels pobles que hem visitat aquests dies...

En qualsevol cas, el fet de no trobar la lavanda florida és la excusa perfecte per tal de poder tornar a la Provença novament quan ens vingui de gust.

FOTOGRAFIA SEMPRE!!!

Fotografia sempre!!!

El divendres de la setmana passada vaig anar a un Taller de Fotografia Infantil i Familiar que va impartir la meva amiga Mireia Navarro a la Botiga Colorin Colorao del Barri de Gràcia i el cert és que el recomano moltíssim.

La Mireia ens va donar uns quants trucs de composició, de la tècnica de la llum i ens va ensenyar a descobrir la nostre càmera per a que quan retratem en puguem treure molt més de suc, i no ens calgui disparar sempre amb l’automàtic posat com si fóssim autòmats.

I si és ben cert que les fotos les continuo fent com sempre, no puc pas dir que a partir d’ara no m’atreveixi a disparar programant el “Balance de Blancos” o modificant la ISO, a veure que és el que passa...

Per això, si us interessa ni que sigui una mica la fotografia quan pugueu us podeu apuntar a algun dels Cursos que fa la Mireia, perquè us ho passareu bé i podreu disfrutar encara més de la vostre càmera.

Així que us deixo el link de la seva pàgina Web per a que si teniu una mica de temps pugueu fer-hi una visita i veure'n algunes de les seves imatges.

http://lifeclicksbymireia.com/

PASSEJANT PER TARRAGONA

Passejant per Tarragona.

Tarragona és una ciutat on el temps passa lentament.

Sempre que hi anem de visita se’m contagia el ritme pacífic de la gent que seu assossegada a les terrasses prenent un cafetó o un bon aperitiu si és cap de setmana.

Pels carrers del centre històric, els diumenges, s’hi solen barrejar els turistes que captem amb la càmera detalls de cada pedra antiga i romana amb els castellers que pleguen del seu entrenament setmanal i ho celebren amb els seus companys.

No em faria res viure en una ciutat que convida a disfrutar de cada moment.

ESMORÇARS DE CAP DE SETMANA

Esmorçars de cap de setmana.

Una de les millors parts del cap de setmana és l’estona de l’esmorçar.

Poder menjar unes bones torrades calentetes amb sal i oli, acompanyades d’un cafè de cafetera italiana, relaxats, mentre sona la radio del menjador, no té preu.

Segur que si cada dilluns poguéssim fer el mateix ritual pausadament, no costaria gens començar la setmana.

Bon cap de setmana a tothom!!!!, i molt bona setmana també!!!!.

NATURA MORTA AMB ANOUS

Natura Morta amb anous.

Temps enrere, grans pintors com Cézzane, ens deixaven precioses imatges de natures mortes en els seus quadres, capaces de fer-te entrar gana de menjar préssecs només de mirar-les.

Jo no tinc traça amb la pintura, però la càmera no em fa por. Així doncs, l’any passat, em vaig animar a fer aquesta sèrie de fotos que porta per títol “Natura Morta amb anous”, i que ara deixo aquí “dibuixada”.

A que ara en tastaríeu un grapadet?...