Perseguint
la Lavanda a la Provença.
Diuen les guies de viatges, que
cap a finals dels mes de Juny i durant el mes de Juliol és el temps de màxim
esplendor del cultiu de la Lavanda a la Provença.
I amb aquest ànim, i amb ganes
de retratar els camps tenyits de color lila, a més de visitar alguns dels seus
pobles més amagats, aquest darrer cap de setmana hem fet les maletes i hem
marxat cap a Aix en Provence, el cor de la Provença.
Doncs bé, resulta que aquest
any les previsions de les guies no han estat tan exactes com sempre i com que
el temps ha estat més fred que els darrers anys això no ha permès que els camps
de lavanda estessin ja tintats com de costum.
Així, la lavanda es fa esperar
i només n’ hem trobat algun rastre en algun camp a prop de Saignon, on els
colors blaus i alilats començaven a apuntar i es diferenciaven ja de la resta
de verds i grocs del blat que predominen aquests dies a les terres provençals.
Imagino que si les vistes ja
eren de luxe en aquests moments amb la lavanda crescuda encara poden ser molt
millors.
Això si, com a petit tast, en
molts dels vorals dels camps ja hi començaven a apuntar alguns manats de lavandes
silvestres que són un anunci de l’espectacle que ben aviat tindrà lloc.
El que em té molt intrigada
però és saber d'on surten els ramets de lavanda que podem trobar a molts dels pobles que
hem visitat aquests dies...
En qualsevol cas, el fet de no
trobar la lavanda florida és la excusa perfecte per tal de poder tornar a la Provença
novament quan ens vingui de gust.
