AQUITANIA 2015.- PHARE DE CORDOUAN (3)

Aquitània 2015 – Visita al Phare du Cordouan (3).

... I finalment arribem a la passarel·la del “Phare de Cordouan” que trepitgem en la seva major part a través de l’aigua perquè ens rep en marea alta.

És ben atípic posar els peus en una passarel·la quan l’aigua t’arriba a mitja cama, està freda i et rellisquen els peus de tant en tant.

Continuem travessant el camí i els darrers passos es fan ja sobre passarel·la seca plena d’algues, això promet!!!!

I si, ho hem aconseguit hem arribat al Phare de Cordouan, una construcció esplèndida en mig del mar, a la desembocadura de l’estuari de la Gironda.

L’anomenen el “Versalles del Mar” i és un dels fars francesos més antics que resta en funcionament, consta de 6 pisos d’alçada, recordo haver passat per la planta de la Capella, una altre sala que li deien dels Girondins, la estança del Rei, i una altre sala que era per als guardians del far.

En pugem totes les plantes i arribem a contemplar unes vistes inigualables, des d’aquesta alçada tot sembla minúscul i te n’adones de la gran mesura que té aquesta construcció en mig del mar. 

Degut a l’hora de la tarda l’ombra del far es projecta just al costat de la mateixa passarel·la que ens ha conduït a la seva entrada, resulta espectacular.

I fem el descens i toca fer el viatge de tornada, marxem tots per la passarel·la ara seca, ja que la marea és baixa i la tornada resulta més fàcil, tot i que sap greu marxar tan d’hora perquè el viatge s’ha fet curt.

Tornem al bancal de sorra mentre el vehicle amfibi desfà el camí per a portar-nos de nou al vaixell i aprofitem per a capturar les darreres imatges d’aquest immens far que aguanta sol i que esperarà a que l’endemà el vagin a saludar una altre vegada.

AQUITANIA 2015.- PHARE DE CORDOUAN (2)

Aquitània 2015 – Visita al Phare de Cordouan (2) – En mig del mar.

... i comencem el viatge en vaixell cap al Phare de Cordouan.

Quan ja portes uns 40’ minuts de viatge en vaixell pel mar, i en comences a patir els seus efectes, arribes al primer punt de parada del viatge: un bancal de sorra vorejat per l’oceà.

S’hi arriba amb un vehicle amfibi que t’hi porta i que segons la propaganda de la web aconsegueix que arribis al far sense que et mullis els peus.

Però us asseguro jo que els peus es mullen i no només els peus, i si, l’aigua està freda...

Es fa bastant estrany després d’un viatge d’una bona estona pel mar, en el que el teu cervell ha anat agafant consciència de que et separes de la costa, desembarcar en un bancal en mig del mar, sobretot si com ens va passar a nosaltres ho fas en el moment de marea alta quan una bona part del bancal està humit o tens la sensació que s’enfonsa.

Després de la sorpresa dels primers moments, el vehicle amfibi voreja el bancal de sorra mentre tots els turistes estem fent fotos com a bojos de la meravella que tenim al davant: un far que s’erigeixi impassible amb tota la seva majestuositat en mig del mar. 

I un altre cop damunt l’amfibi ens adrecem a la passarel·la d’entrada al Phare de Cordouan, que ens espera pacient a que hi arribem per a donar-nos una humida benvinguda.

AQUITANIA 2015.- PHARE DE CORDOUAN (1)

Aquitània 2015 – Visita al Phare de Cordouan (1) – Le Verdon Sur Mer – Phare de la Point de Grave.

Quan llegeixes les guies de l’Aquitània, sempre hi surt com un imprescindible que no es pot obviar la visita al Phare de Cordouan.

Les webs que parlen d’aquest indret t’expliquen que arribar-hi serà una excursió que es fa per etapes, però mai vam pensar que seria una excursió tant divertida.

La primera etapa comença quan arribes al poblet de Le Verdon sur Mer. Es tracta d’un petit poblet pesquer situat a l’estuari de la Gironda del que surten molts ferris que van cap a Rayon, i també els vaixells que fan l’excursió i et porten al Phare de Cordouan.

Aprofitant que hi érem vam visitar un altre far, el Phare de la Point de Grave, una mica més modest però molt interessant també, compta amb un museu en el seu interior dedicat al Phare de Cordouan i a molts altres fars de França d’aquells que sempre hem vist a les postals i que ens va anar ambientant pel viatge que ens esperava.

Ja des de dalt de tot del Phare de la Point de Grave s’apuntava a la distància el que era el nostre objectiu de destí: el Phare de Cordouan, que encara que s’albiri dista 7 kilòmetres de la costa.

Arribar-hi va ser una experiència ben diferent i impossible d'oblidar.

BARCELONA 2016 - PASSEJANT PEL CENTRE.

Barcelona 2016 – Passejant pel Centre.

Els caps de setmana, ve molt de gust passejar pel centre de la ciutat de manera tranquil·la i relaxada, quan les botigues estan tancades i es pot caminar entre la gent de manera calmada i serena.

Hi ha molts diumenges que a la mateixa Plaça de la Catedral hi ha un mercat d’antiquaris molt concorregut. Hi pots trobar des de brúixoles antigues a prismàtics, segells, accions i participacions d’empreses que ja no existeixen, testaments, joies, rosaris, nines, ulleres, màquines de retratar antigues,  sifons.... 

M’agrada imaginar quina història hi deu d’haver darrera de cadascun d’aquells objectes, de qui devien ser?, qui els lluïa?, qui els hi va regalar?..., sembla que pel sol fet d’observar-los ens transportem a un altre moment.

I passejant, passejant, arribem a un dels millors llocs de la ciutat on prendre un bon te mentre contemples la cúpula de la catedral: el Cafè del Museu Frederic Marès. Aquest any hi han posat coixins de colors a les seves cadires i això li dona un toc encara més divertit.

Continuem i no ens n ’hem adonat i mentre caminàvem hem arribat al barri del Born, els caps de setmana és un formiguer ple de gent, no només turistes, també locals, fa molt de goig veure les seves terrassetes plenes de tanta gent fent l’aperitiu.