AQUITÀNIA 2015 - CAP FERRET

Aquitània 2015 – Cap Ferret.

Vull tornar a l’Aquitània, vull conèixer Fars que fan de guies, vull veure un mar inundat de barquetes de lleure i comptar-les si es que puc fins a cessar en el intent perquè n’hi ha tantes que és impossible, vull prendre el sol a platges amb sorres humides per les marees, vull somniar que m’hi quedo a viure i vaig a pescar crancs pel matí.

Vull disfrutar-hi el sol, les vistes, la gent, els “moules et frites”, gaudir de l’aroma de les ostres que no m’agrada menjar però si com oloren a mar,  contemplar les marees, deixar que el temps passi...

Aprendre francès i parlar amb el Farer “du Cap Ferret”, pujar cada tarda dalt del Far i contemplar com la “Dune du Pilat” s’extén majestuosa a l’altre banda de la “Bassin d’Arcachon”.

Vull tornar a l’Aquitània i disfrutar-la de nou, per poder recordar-la després novament des de la distància.

AQUITÀNIA 2015 - BASSIN D'ARCACHON - ARÈS

Aquitània 2015 – Bassin d’Arcachon - Arès.

Si m’haguessin dit que l’Aquitània (regió de França) m’agradaria tant com la Provença, no m’ho hauria cregut mai. De fet anava amb la idea de que res podia igualar la Provença o si més no la connexió que jo hi tinc. I si d’acord, la Provença per diversos motius sempre ocuparà un lloc preferent en el meu cor, però val a dir que l’Aquitània em va semblar increïble.

Us deixo unes imatges d’un dels poblets pesquers i ostrícoles més emblemàtics i trànquil de la Bahia d’Arcachon: Arès.

Una de les coses que més ens va sobtar van ser els canvis de les marees, i com tot d’una els vaixells que estan sobre la sorra passen a estar flotant a l’aigua del mar. Ho havíem experimentat ja en el País Basc fa uns anys, però en aquesta zona ens va semblar encara molt més exagerat.

TOSCANA 2014 - VOLTERRA (II)

Toscana 2014 – Volterra (2).

I aquí va la segona part d’imatges de Volterra.

Una de les coses que em va semblar més divertida d’aquest poble va ser que trobéssim tanta roba estesa al carrer. I no pas perquè això no sigui un fet comú a ciutats com Barcelona, on si camines pels barris del Born o la Barceloneta és un tret característic,  sino que perquè et demostra que el lloc que visites -per més turístic que sigui- és un lloc real, en el que hi viu gent, i no fet només pels visitants.

TOSCANA 2014 - VOLTERRA (I)

Toscana 2014 – Volterra (1).

Arribar a aquest poble perdut en mig de la Toscana no és senzill, però realment és extraordinari.

Els camps que envolten el poblet de Volterra, són aquells paisatges típics de postals i calendaris amb els que identifiquem tots la Toscana, turonets suaus de camps llaurats, acompanyats de tant en tant per algun xiprer.

El poble a la vegada no té gens de desperdici, hi ha una muralla, ruïnes etrusques i els vestigis d’un teatre romà, palaus i uns carreronets empedrats, concorreguts a diari pels vilatans i pels turistes que envaïm el poble a l’estiu.

No és d’estranyar que Volterra hagi estat escenari digne de recents pel·lícules.